Promesa de matrimoni
Quins efectes jurídics té?
La promesa de matrimoni, tradicionalment anomenada esposori, és un negoci jurídic preparatori pel qual dues persones amb capacitat matrimonial estan obligades a celebrar el matrimoni en el futur.
Requereix tres requisits:
- una promesa de futur;
- que sigui acceptada per ambdues parts; i
- que ambdues persones siguin hàbils per contraure matrimoni.
No requereix cap formalitat, manca de caràcter contractual i no es pot classificar com un precontracte, sinó com un mer ús social identificat per la llei, però sense virtualitat normativa.
No produeix obligació de contraure'l ni de complir el que s'hagués estipulat per al cas de la seva no celebració, ni dona lloc a cap indemnització; per tant, no s'admet cap reclamació en què es pretengui el compliment del que es va prometre. Donat el principi de llibertat matrimonial que regeix el nostre sistema, aquesta promesa matrimonial no dona lloc a una obligació recíproca de contraure-la, sinó que dona lloc a una obligació de rescabalar els danys i perjudicis causats, sempre que la ruptura no sigui amb justa causa, i amb la necessitat de fer front a les despeses directament relacionades amb la celebració del matrimoni i les obligacions assumides en consideració d'aquest.
L'obligació de rescabalament es limita als supòsits d'incompliment de la promesa de matrimoni realitzada per un major d'edat o menor emancipat i cobreix les despeses i les obligacions incorregudes a conseqüència del matrimoni promès (CC, art. 43), que, en qualsevol dels dos casos, s'han de provar i valorar d'acord amb les normes generals, sense que sigui suficient la simple al·legació realitzada per la persona perjudicada. En aplicació de la càrrega de la prova, la d'aquestes despeses correspon al reclamant.
La base d'aquesta obligació és l'empobriment injust, la compensació per l'empobriment que pateixen aquells que veuen frustrades les esperances aixecades per la promesa trencada, a conseqüència de la realització de despeses o de l'assumpció d'obligacions que són inútils sense la celebració del matrimoni. Per exemple, s'han considerat despeses raonables que es podrien revertir el vestit de núvia, les joies, el càtering, les invitacions o els vestits del nen que portaria les arres, però es rebutja la devolució dels vestits de la mare, la germana i la neboda, ja que són una liberalitat i poden tenir un ús (AP Granada 15-12-17).
Es descarta qualsevol indemnització que no sigui pels conceptes esmentats. No es pot introduir cap culpa en la lliure decisió de no casar-se malgrat la promesa, per la qual cosa s'exclou qualsevol reparació pel dany moral (TS 16-9-96)
A més, la recuperació requereix que l'incompliment de la promesa hagi estat sense causa. És a dir, la promesa no complerta per una causa determinada, sigui la que sigui, no dona dret a indemnització.
L'acció de reclamació per l'incompliment de la promesa té un termini de caducitat d'un any, comptat des del dia de la negativa, expressa o tàcita, a celebrar el matrimoni.
Si us trobeu en una situació similar a la descrita, els nostres professionals us poden prestar l'oportuna assistència i emprendre totes les accions que puguin resultar pertinents.