Caducitat de l'acció de preterició

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas en què una dona va descobrir, ja d'adulta, que la seva mare biològica era diferent de la que constava en el seu registre de naixement. Després de contactar amb la seva mare biològica i obtenir el reconeixement per carta d'ella, va haver d'iniciar un procés judicial perquè aquesta maternitat fos reconeguda oficialment, ja que no hi havia reconeixement formal. Mentrestant, la mare biològica va morir i la dona es va assabentar que havia estat exclosa del testament, per la qual cosa va decidir impugnar-lo per considerar que, com a filla, tenia dret a heretar.

El problema va sorgir perquè la demanda d'impugnació es va interposar més de quatre anys després que la dona s'assabentés que havia estat omesa del testament, i només després que la seva filiació fos reconeguda judicialment. Els tribunals van rebutjar la seva reclamació per estar fora de temps, i el cas va arribar fins al Tribunal Suprem.

El Tribunal Suprem ha deixat clar que el termini per reclamar l'exclusió del testament (l'anomenada «acció de preterició») no s'atura pel fet que estigui pendent el procés de reconeixement de la filiació. És a dir, no cal esperar que finalitzi aquest procés per poder reclamar l'herència. A més, la llei no permet unir ambdues accions en un mateix procediment. El Tribunal considera que la dona tenia prou proves per reclamar a temps i que, si ho necessitava, podria haver demanat que la qüestió de la filiació es resolgués primer com a qüestió prèvia dins del procés de l'herència. Per tant, l'acció va caducar perquè la demandant va esperar massa per actuar.