Responsabilitat patrimonial de l'Administració

Indemnització per presó preventiva i posterior sobreseïment provisional

Responsabilitat patrimonial de l'Administració

Es reclama a l'Administració una indemnització per responsabilitat patrimonial per presó preventiva indeguda i posterior sobreseïment provisional. L'apel·lant va ser imputat i detingut com a coneixedor i participant en els fets investigats, per ser el capità del vaixell des del qual es llançaven paquets de cocaïna al mar en un punt preestablert. Posteriorment, es va dictar auto decretant el sobreseïment provisional del sol·licitant, tot i que es va continuar el procediment respecte a la resta d'investigats.

La qüestió discutida es limita al caràcter provisional i no definitiu del sobreseïment. El Tribunal analitza la qüestió centrant-se en la doctrina establerta en aquesta matèria pel Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Constitucional per determinar si és possible l'assimilació del sobreseïment provisional al lliure a l'efecte d'acordar la responsabilitat patrimonial per funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

A partir d'aquesta doctrina, es dedueix que:

- el supòsit indemnitzable és la privació legítima de llibertat, perquè s'entén que per, al bé general que constitueix la investigació d'un delicte, la persona que va patir la presó preventiva va sofrir un dany en un dret tan fonamental com és la llibertat; i

- el principi de presumpció d'innocència no és exigible contra el sol·licitant en el moment en què reclama una indemnització que demostri la seva innocència. La denegació de la indemnització no pot basar-se en el caràcter provisional del sobreseïment, perquè l'essencial no és la formalitat de la resolució amb què es tanca la causa penal, sinó el fonament. Per tant, no hi ha un automatisme entre el sobreseïment provisional i l'atorgament d'indemnització, depenent de si l'existència de motius substancialment equivalents als del sobreseïment lliure es deriva de les circumstàncies d'aquesta decisió.

Aplicant aquesta doctrina al cas, es reconeix al recurrent el dret a la indemnització pels perjudicis soferts pels 126 dies que va romandre en presó preventiva en una causa penal en què es va dictar el seu sobreseïment provisional, tot i que el procediment va continuar per a altres investigats, perquè després d'analitzar les circumstàncies concurrents en el cas, es troben raons equivalents a les que determinen el sobreseïment lliure.

 

 

Si heu patit un perjudici patrimonial del qual pugui derivar-se la responsabilitat de l'Administració, els nostres professionals poden exigir les responsabilitats corresponents per al rescabalament del dany causat.

 

 


Subscrigui al nostre Newsletter